Espais globals, refugis urbans?

ESP   |   CAT


Jornades de taller, reflexió i debat sobre el paper dels espais globals i genèrics com a llocs socials a la ciutat contemporània: com abordar l'anàlisi d'un dels elements més reconeixibles com una materialització concreta de la globalització, les franquícies transnacionals de menjar ràpid i cafeteries, des de la condició d'espais arquitectònics i urbans que acullen múltiples usos ciutadans, tant formals com informals?

Espais globals, refugis urbans? és una activitat impulsada per Ergosfera que es va desenvolupar els dies 21, 22 i 25 d'abril a Barcelona com a part del programa +Model del Model - Festival d'Arquitectures de Barcelona 2023.









PRE

INTRODUCCIÓ

ACTIVITATS

ASSISTÈNCIA I INSCRIPCIONS

MATERIALS PREVIS 		POST

DESENVOLUPAMENT

MATERIALS PRODUÏTS

NOTES I CONCLUSIONS





INTRODUCCIÓ

Després de mig segle d'expansió pel món, els espais globals i genèrics, particularment aquells d'accés públic i caràcter estadal com les franquícies transnacionals de menjar ràpid i cafeteries, són llocs socials contemporanis i representen un fenomen prou important per requerir una anàlisi profunda i desprejudiciat, almenys des dels camps en què la crítica als seus problemes admet matisos, com la investigació arquitectònica i urbana o la pràctica artística i cultural.

Com que Barcelona és una ciutat on hi ha un important debat social sobre els impactes del turisme i la globalització, aquestes jornades intenten oferir una mirada exploratòria sobre un dels elements que concentra la major part de les crítiques a aquests processos: des del reconeixement de la seva condició d'experiment primitiu d'espai global i de les possibilitats que obren les condicions arquitectòniques, urbanes i de gestió, es treballaran qüestions com la de què els fa diferents entre si i pel que fa a altres espais estals (tant públics com privats) o quins usos populars es deriven daquesta singularitat.

Sabem que a Hong Kong o Los Angeles són un espai estadal de primer ordre per a les persones sense llar; que a la Corunya o Madrid són un lloc iniciàtic en la seva autonomia social per a adolescents i preadolescents; que a Tòquio o Nova York són un espai accessible on passen el temps les persones grans; o que a Londres o Roma els seus lavabos s'utilitzen com a serveis públics sense necessitat de consum. Aquí hi ha les pistes del tipus d'empatia radical que proposen i s'hi materialitzen tres dels cinc eixos temàtics del festival, ja que els estudis realitzats fins ara suggereixen que aquests espais poden arribar a funcionar, de manera diferent en cada context, com a autèntics nodes urbans de barreja entre-cultures, entre-classes i entre-generacions.

Amb un format taller de tres jornades i treballant a partir de les experiències de les persones participants i de l'anàlisi d'un cas concret a Barcelona (l'entorn de la Sagrada Família, un dels enclavaments turístics més importants d'Europa), ens preguntarem com avaluar des de l'interès públic i comunitari un tipus de llocs que, tot i ser una de les expressions més nítides del capitalisme mundial integrat i de les seves problemàtiques derivades, són també una realitat complexa que diversos col·lectius socials poden arribar a considerar i utilitzar com a refugis urbans (en termes despais de socialització elementals, però també de necessitats bàsiques i supervivència).






▲



ACTIVITATS

1ª Jornada | Divendres 21 d'abril | Biblioteca Fort Pienc


2ª Jornada | Dissabte 22 d'abril | Entorn de la Sagrada Família


3ª Jornada | Dimarts 25 d'abril | Biblioteca Fort Pienc



▲



ASSISTÈNCIA I INSCRIPCIONS

Les presentació inicial i la jornada final (divendres 21 i dimarts 25 de 12:00 a 14:00 h) seran obertes al públic i d'accés lliure, però les sessions de taller dels dies 21 i 22 tindran un nombre màxim de participants de 20 persones, per la qual cosa cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a contacto@ergosfera.org.

L'única condició per participar al taller és tenir algun coneixement sobre la base de l'experiència personal en algun dels establiments de franquícies transnacionals de menjar ràpid i cafeteries sobre els quals treballarem.


▲



MATERIALS PREVIS


BIBLIOGRAFIA

A l'apartat de referències del projecte McDonald's: el lloc davant de la metàfora es pot consultar una extensa bibliografia centrada en el cas de McDonald's, però que pot resultar útil per estudiar el fenomen en general de les franquícies transnacionals de menjar ràpid i cafeteries. En particular i com a introducció resumida a les jornades es poden llegir tres documents que, des de formats molt diferents, suggereixen interessants debats i modes de lectura d'aquests llocs:



ESTABLIMENTS DE FRANQUÍCIES TRANSNACIONALS A L'ENTORN DE LA SAGRADA FAMÍLIA A BARCELONA

Document per contextualitzar a Barcelona l'anàlisi dels establiments estades de franquícies transnacionals de menjar ràpid i cafeteries a partir de la representació de la línia temporal de les dotze franquícies que van obrir els catorze locals d'aquest tipus situats a l'entorn de la Sagrada Família, quatre ja tancats i deu en funcionament actualment.




[Document actualitzat després de la realització del treball de camp i disponible a l'apartat materials produïts]


Es tracta d'un material de suport per a la sessió de taller de la segona jornada on s'analitzaran in situ aquests deu establiments. Un gràfic molt elemental, però que pot ajudar a entendre el fenomen a escala històrica, tant a nivell del procés d'expansió global de cadascuna de les franquícies i del grau de reconeixement popular o institucionalitat que això els confereix, com des de la perspectiva local de les possibles condicions diferencials derivades de l'antiguitat de cadascun d'aquests deu establiments concrets que s'estudiaran.

És percebible el diferent recorregut històric i el nivell de globalització de cada franquícia o les seves condicions arquitectòniques, urbanes i de gestió només estan determinades per una lògica capitalista d'abstracció i present continu? Hi ha diferències materials entre un Ben & Jerry's amb dos anys d'antiguitat i un KFC amb trenta o els criteris de temporalitat s'esvaeixen en els espais globals i genèrics pel seu procés continu de renovació física i de personal?


▲



DESENVOLUPAMENT

Les jornades no es van desenvolupar segons estava previst inicialment, ja que les activitats públiques proposades van ser un fracàs en termes de participació i durant les tres jornades només va assistir una persona a la primera sessió de taller del divendres 21: Enric Villavieja Martínez, un arquitecte i investigador amb què, després d'una breu presentació del projecte a la biblioteca Fort Pienc, vam recórrer l'entorn de la Sagrada Família comentant els diferents locals objecte d'estudi, les activitats ciutadanes al seu voltant i les dinàmiques urbanes de l'àmbit on es troben. Una conversa molt fructífera que, encara que no podia substituir la feina de deliberació col·lectiva que estava plantejada, ens va ajudar molt a contextualitzar el projecte de recerca vehiculat a través d'aquestes jornades.

A causa d'aquesta circumstància, el treball de camp als establiments de franquícies transnacionals situats a l'entorn de la Sagrada Família, que s'havia planificat per fer de forma col·lectiva a la segona sessió del taller, es va realitzar per part nostra els dies 20, 21 (al costat d'Enric), 22 i 24 d'abril durant un total de 17 hores.

Es tracta així d'un procés d'observació limitat que, encara que va incloure dies de la setmana diferents (dijous, divendres, dissabte i dilluns), es va centrar en una franja horària concreta (de 12.00 a 16.00 principalment i de 16.00 a 19:00 amb menor intensitat), ja que la identificació de les activitats informals depèn en gran mesura del reconeixement de patrons i de persones i col·lectius habituals, per la qual cosa es va decidir concentrar el treball de camp a l'horari del dinar.

A falta d'aquesta primera sessió de treball en grup on pensar i decidir quin model d'anàlisi posar en pràctica in situ a la segona sessió, el treball de camp realitzat va abordar finalment tres qüestions:


Finalment, cal esmentar que si bé al document inicial es van analitzar catorze establiments, incloent-hi els ja desapareguts, en començar l'estudi dels deu locals existents actualment es va descobrir que dos (Papa John's i Domino's Pizza) no disposen d'espais a l'interior, ja que es tracta de llocs per recollir el menjar que només compten amb petits espais d'espera utilitzats principalment per les persones que fan el repartiment a domicili. Com que es tractava d'analitzar in situ aquests establiments des de la perspectiva dels usos públics, es va prendre la decisió d'estudiar únicament els vuit que compten amb espais estancials i que a més són els més propers a la Sagrada Família: KFC (obert el 1993), McDonald's (1996), Starbucks (2003), Subway (2010), Burger King (2011), Five Guys (2018), Taco Bell (2018) i Ben & Jerry's (2021).


▲



MATERIALS PRODUÏTS

Els documents compartits a continuació són el resultat dels estudis previs i del treball de camp realitzat a Barcelona:

























▲



NOTES I CONCLUSIONS

Tot i que la petita escala d'aquest projecte no permet dedicar-vos el temps necessari per elaborar unes conclusions en profunditat a partir de l'anàlisi de les dades recopilades i dels materials gràfics produïts, sí que es comparteixen a continuació una sèrie de notes sobre algunes qüestions concretes:


SOBRE ELS USOS INFORMALS IDENTIFICATS

Els usos informals detectats durant el treball de camp van ser els següents:


Tot i que es va detectar algun ús estal aparentment vinculat a la pobresa ia situacions problemàtiques en termes de salut mental, en general sembla que el nivell d'intensitat de les activitats informals detectades és menor que a altres casos estudiats darrerament en què el concepte de refugi urbà es mostra amb gran nitidesa.

Una possible explicació és que és un entorn urbà molt particular: un enclavament turístic global ultraespecialitzat, però de "turisme cultural", ja que tot gira al voltant de la basílica de la Sagrada Família i la intensitat dels fluxos turístics* es dilueix d'una manera molt sensible només una poma més enllà del perímetre (se suposa que, entre altres coses, perquè una bona part d'aquests fluxos apareixen i desapareixen per les quatre boques de metro que envolten la basílica). Es tracta, doncs, d'un àmbit més "tranquil", per exemple, que altres zones de la ciutat més vinculades a l'oci ia l'hostaleria (ia l'exaltació derivada de l'ànim festiu propi del turisme mediterrani) o que simplement són més complexes programàticament i les activitats urbanes són més diverses i conflictives en el sentit més ampli de la paraula. A més, els temps i cicles de la vida urbana a l'àmbit també estan molt definits per l'horari d'obertura de la basílica (de 9:00 a 20:00 en aquesta època de l'any), per la qual cosa a partir del tancament el entorn es buida considerablement d'activitat, encara que com es va esmentar anteriorment, en aquesta petita investigació no es va abordar l'anàlisi de tot allò que succeeix en aquests establiments a partir de les set del vespre.

* El 2022, la basílica de la Sagrada Família va rebre 3,78 milions de visitants, una xifra que correspon només a les persones que van entrar al temple, una mica més de 10.000 cada dia. Tenint en compte que, segons un estudi de l'Ajuntament de Barcelona el 2016, el 80 % de les persones que visiten la Sagrada Família no entren al temple, l'entorn hauria rebut el 2022 gairebé 19 milions de turistes, més de 50.000 persones al dia.


SOBRE LES PRINCIPALS CONDICIONS DE POSSIBILITAT DELS USOS INFORMALS

Els paràmetres clau que determinen les condicions de possibilitat d'aquests usos informals semblen ser fonamentalment tres:


Com es pot observar als gràfics inclosos al document final, aquests tres paràmetres difereixen en cada cas, no són genèrics, ni tan sols a nivell franquícia, ja que a cada local poden variar segons les característiques de partida i les decisions de disseny i gestió que adopti la persona o empresa franquiciada.

Per exemple, els lavabos que semblen més utilitzats sense consumir són els del McDonald's, els del Burger King i els de Starbucks, els dos primers amb una configuració espacial que facilita l'entrada directa cap a les escales que els donen accés i el tercer amb l'obligatorietat de passar pel costat del taulell, però amb una política de gestió o una incapacitat de control pels altres motius assenyalats que igualment ho permet.


SOBRE L'"ACCESSIBILITAT UNIVERSAL EXPANDIDA"

Dos casos concrets observats durant el treball de camp poden ser útils per pensar la qüestió de l'accessibilitat en aquests establiments en comparació amb altres:


Des de la perspectiva d'aquestes dues persones, sembla que aquests establiments tenen una sèrie de característiques que els suggereixen la possibilitat d'entrar d'una manera quotidiana a demanar almoina o la neteja sense consumir, és a dir, hi identifiquen una mena d'"accessibilitat universal expandida" que no troben en un altre tipus de llocs.

Aquesta accessibilitat es materialitza, per una banda, a partir de les tres qüestions esmentades anteriorment:


A més d'aquestes tres qüestions, l'accessibilitat d'aquests llocs és possible que també estigui relacionada amb una altra condició de la qual només es pot parlar en termes d'hipòtesi, ja que no s'ha estudiat prou (ni tenim clar com fer-ho): la qüestió de les qualitats pròpies del genèric.


SOBRE LA IDENTITAT GENÈRICA

La definició del que és genèric com a identitat es pot abordar des de la idea d'impersonalitat derivada de la condició global d'aquests espais, cosa que fa emergir una percepció de desafecció implícita i d'allunyament de la responsabilitat pel fet de pertànyer a una marca transnacional (és dir, que no és, o que no sembla, el bar de Montse o de Manolo). A més, aquesta impersonalitat es reafirma a través del factor humà, també despersonalitzat per la important rotació del personal (tant en termes del sistema de torns variables com dels canvis de treball derivats de la seva duresa i condicions salarials) i actualment en procés d'una major despersonalització per la creixent introducció dels quioscos digitals de comanda i les aplicacions mòbils. No és aquesta impersonalitat de la identitat genèrica (a la qual es va començar a atendre des de l'arquitectura després de la lectura de la ciutat que va fer Koolhaas als noranta) el que aproxima aquests llocs a definicions clàssiques i difuses tant del públic com de allò comú (del tipus "el que és de tots i no és de ningú")?

Si hom pensa en termes d'intensitat, la identitat genèrica dels espais globals és simultàniament forta i feble o inexistent. D'una banda, només pot ser entesa com una identitat molt forta, mentre la condició de localitat d'aquests espais es basa en el seu reconeixement com una cosa local des de la perspectiva de qui no és local en aquell moment (la condició d'"ambaixada" o "consulat" viscuda des de les múltiples declinacions del turisme i la mobilitat internacional contemporània). Un reconeixement que opera a més molt ràpid. No és sorprenent l'abast simbòlic en aquest sentit de McDonald's, una de les iconografies més reconegudes del món, però és significatiu que durant el treball de camp s'escoltés tres vegades i en tres idiomes diferents comentari-acudit "som X guys anant al Five Guys", en relació a una franquícia que no va sortir dels EUA fins al 2010 i tot just porta deu anys a Europa.

D'altra banda, també es pot percebre com una identitat aparentment molt feble o fins i tot com una desaparició de la identitat, ja que es tracta d'espais que només semblen apel·lar a allò massiu, ordinari o uniforme, a una simple ultraracionalitat suposadament sense caràcter ni significat més enllà de la materialització del capitalisme i que, per tant, també pot ser sentida com a alienant o com a estranya i desvinculada de tot territori (d'aquí el debat de les darreres dècades al voltant del discutible* concepte de no lloc). Aquesta condició de debilitat o inexistència d'una identitat local obre alhora la possibilitat de dues vivències diferents, ja que si bé es pot entendre aquesta suposada falta com una oportunitat per territorialitzar un lloc percebut com a buit o terra de ningú i, per tant, expectant (com un descampat), també es pot entendre com una falta alliberadora que, des de la potència del parer no lloc, pot fer assolible l'anonimat a la ciutat-món, permetent esdevenir ningú o imperceptible, que és l'important al cap ia la fi cap a les pràctiques informals: poder entrar i semblar un algú més i, a partir d'aquí, utilitzar sense la mediació del consum els serveis i les condicions que ofereix cada establiment.

* El terme no lloc és molt discutible perquè, al nostre parer, és un oxímoron, ja que no es pot aplicar a cap espai humà. Tot i això, el debat i la multiplicitat de respostes, tant crítiques com complaents, que ha generat el concepte l'han convertit en un terme relativament útil per pensar sobre les condicions d'algunes de les urbanitats contemporànies o, almenys, útil mentre s'entengui simplement com una primera fase d'una ampliació conceptual que es detecta com a necessària, és a dir, si s'entén el "no", no com la negació de l'existència i el funcionament com a llocs dels espais que així es descriuen, sinó com una afirmació en format provisional de la manca d'una denominació o d'un adjectiu que en descrigui la seva singularitat.

Tot i que l'aparició de les xarxes socials i de nombroses plataformes digitals de recopilació de dades han transformat completament la forma de producció de memòria urbana al segle XXI, aquesta debilitat de la identitat genèrica també es pot percebre, almenys en l'àmbit d'estudi de la Sagrada Família, en termes d'ahistoricitat i incapacitat per generar memòria. Així, una qüestió molt significativa detectada durant el treball de camp va ser la dificultat per obtenir informació sobre el passat de l'àmbit a partir de testimonis del personal (fins i tot de les persones responsables) dels establiments analitzats i de la resta de locals que se situen al voltant de la basílica, ja que la constant rotació de les plantilles de treballadors i de les pròpies gerències dels establiments, des de la conversió de l'àmbit en un enclavament turístic global, fa que els records es fragmentin i la memòria col·lectiva es dilueixi.

Si la intensitat d'aquesta identitat genèrica pot ser llegida com a forta, feble i fins i tot inexistent, la qüestió del local i el global que sobrevola la seva definició també mereix una anàlisi que ajudi a descriure les conseqüències materials d'aquests termes. Bàsicament, mentre són espais, són locals i concrets (dir espais globals és a dir locals globals), mentre que mentre són globals (múltiples i distribuïts pel món), tendeixen a ser una idea o abstracció, un context, una característica que difícilment pot ser innòcua. Així, una part d'aquesta "accessibilitat universal expandida", que es viu sempre com una cosa totalment local, és possible que sigui deguda a la seva condició de global.

L'anàlisi d'aquests llocs també és interessant des de la perspectiva dels conceptes de diferència i de repetició, ja que els espais globals són simultàniament tots dos. D'una banda, són una repetició, és clar amb mil matisos i derives diferenciadores, ja que són una còpia impossible per la seva condició sempre local en termes d'espai i de temps (és a dir, com en el seu sentit deleuziano, són una repetició que implica diferència i unicitat a cada còpia). D'altra banda, també són una diferència en si respecte a la resta dels espais amb una suposada identitat local. Una diferència que només podria ser entesa com a part de la diversitat i de la riquesa urbana si no fos perquè a hores d'ara, dins del capitalisme mundial integrat del qual tots formen part, encara no se sap quin és el límit de la seva capacitat d'expansió i colonització del món. Ni tan sols es coneix, perquè tampoc no ha estat un tema d'interès i no s'ha intentat saber, quin és el límit a partir del qual la repetició deixa de ser diferència en termes locals i es trenca així la condició virtuosa del fenomen. Des de quina escala (poma, barri, districte, municipi, àrea metropolitana, regió urbana) cal analitzar la ultraespecialització que ha suposat la multiplicació d'aquests establiments* des dels anys noranta a l'entorn immediat de la Sagrada Família? Aquesta diferència original que comporta cada repetició tendeix a ser més o menys diferència amb el pas del temps? Fins a quin punt convergeixen la diferència amb l'emergència d'una identitat local? En aquests termes de diferència-repetició, com se situen en relació amb altres processos de globalització com la declaració com a Patrimoni de la Humanitat de la façana del Naixement i de la cripta del temple de la Sagrada Família?

* Tot i que no ha estat l'objecte d'aquesta microinvestigació, cal assenyalar que ja fa anys que els veïns del barri critiquen la saturació funcional i els conflictes de convivència generats per la rebuda de desenes de milers de visitants al dia. Els locals analitzats, per descomptat, formen part de la maquinària de la indústria turística al voltant de la Sagrada Família, per la qual cosa el seu impacte urbà, a més de en termes teòrics, podria ser analitzat des de la perspectiva concreta dels canvis introduïts a l'àmbit a partir de lestudi de les activitats existents prèviament a la seva consolidació com a enclavament turístic global.

Tots aquests acostaments teòrics conviuen, per descomptat, amb la possibilitat de viure aquests espais com un lloc sense més ni més, és a dir, aquesta condició d'espais globals i genèrics, i les possibles conseqüències que se'n derivin, només s'ha començat a analitzar en relació a determinades formes dús. I només pensant en cinc dels tipus d'agents identificats als establiments visitats (les persones que hi treballen, les repartidores a domicili que hi passen i als seus voltants diverses hores cada dia, les turistes que només hi aniran una vegada a la vida, les veïnes que els freqüenten regularment i les que protagonitzen les pràctiques informals detectades) ja es pot imaginar una complexitat social irreductible en termes de la seva relació amb aquests conceptes d'identitat genèrica, local-global o diferència-repetició. Sempre poden ser viscuts com un espai urbà més, com a simples llocs on tot el que és humà pot succeir i on les eines que proporcionen idees com la ciutat genèrica de Koolhaas, el no lloc d'Augé o el tercer lloc d'Oldenburg són molt útils per contextualitzar pràctiques concretes, però difícilment per adonar de tota la seva complexitat com a espais urbans contemporanis.

Encara que no és clar si aquestes qüestions teòriques són una condició material més, si tenen efectes concrets i exemplificables com els altres tres elements identificats o si són més aviat una metacategoria que els explica i els dóna context, sens dubte aquests temes continuaran sent objecte d'anàlisi en propers avenços d'aquest projecte sobre els espais globals. Per exemple, se'n podria abordar la comparació amb dos fenòmens més amb què comparteixen característiques rellevants:



SOBRE UN NOU COL·LECTIU AMB GRAN IMPACTE A LA URBANITAT CONTEMPORÀNIA

Finalment, en relació als usos informals és molt significatiu un fenomen que ha anat adquirint una gran rellevància a nivell urbà en els darrers anys: l'aparició dels riders o treballadors del repartiment a domicili com una nova figura que està transformant la vida urbana en general i àmbits com el de la Sagrada Família en particular, ja que han esdevingut un dels actors més visibles a l'interior i als voltants dels establiments de menjar ràpid, sobretot en entorns on hi ha una concentració d'aquests locals.

En el cas de la Sagrada Família, al carrer de Provença i especialment a la trobada amb el carrer de Sardenya, és constant la presència d'aquesta comunitat i del seu paisatge de bicicletes, motos i motxilles d'empreses com Glovo, Just Eat, Uber Eats o Stuart. Un nou actor urbà rellevant que ja està sent estudiat des de algunes universitats i les formes de territorialització d'espais públics i privats de la qual a la ciutat contemporània són dignes del màxim interès. En aquest cas, en relació als usos informals identificats i dels que per descomptat participen, són un col·lectiu que es troba d'alguna manera en uns llimbs, ja que fan ús dels establiments i de les seves instal·lacions com si fossin una part expandida de encara que siguin la part precaritzada de l'economia de plataformes.

En aquest sentit, es desconeixen les diferents polítiques de relació que estableixen les pròpies franquícies amb els riders, ja que encara que en aquest cas no s'ha estudiat en profunditat aquesta qüestió, es té constància* que hi ha establiments a altres llocs on no se'ls deixa entrar a la neteja, esperar asseguts a l'interior o demanar un got d'aigua. Durant el treball de camp només es va observar aquest col·lectiu en el cas del McDonald's, l'establiment d'aquest tipus més proper al punt de més concentració de riders als voltants de la Sagrada Família, i el que es va veure és que els riders utilitzaven els lavabos i el mobiliari de la terrassa amb completa normalitat i les cadires i taules interiors en menor mesura.

* A través d'una conversa amb Carlos Diz, professor de la Universitat de A Coruña i investigador al projecte Riders's way of life - Análisis etnográfico del día a día de los riders en entornos urbanos (2021-2024).

Finalment, no es disposa del coneixement necessari per descriure la intensitat de les relacions socials entre els riders i el personal laboral dels establiments analitzats, encara que qüestions com la rotació dels dos col·lectius en termes de torns i treballs i, sobretot, el ritme sense pausa en molts casos mentre s'està treballant, segurament limitin moltíssim les possibilitats de relació, almenys en comparació als vincles interns que es produeixen entre la pròpia comunitat rider . Seria interessantíssim estudiar com canvia aquest grau de relació (amistosa, afectiva, sindical, etc.) segons quines polítiques de relació amb els riders apliquin els establiments i com sigui la configuració arquitectònica i urbana dels espais on es produeixen aquestes relacions.


▲



AGRAÏMENTS

- A Enric Villavieja Martínez, a qui coneixem perquè forma part de l'equip d'un projecte de recerca en què estem col·laborant (Metromix), per ser l'únic participant a les jornades i ajudar-nos a entendre les dinàmiques de l'àmbit al voltant de la Sagrada Família i de Barcelona en general.

- Al personal de la Biblioteca Fort Pienc, especialment a la directora Mont Sureda i Romero, per la seva enorme amabilitat i disposició per ajudar a fer que les jornades es desenvolupessin de la millor manera possible.

- Al Model - Festival d'Arquitectures de Barcelona 2023, per obrir una convocatòria pública com a +Model on poder presentar petits projectes de forma lliure i proporcionar un finançament per dur-los a terme (1.000,00 €).


▲


McDonald's: el lugar frente a la metáfora   |   Ergosfera