- Les obres com a urbanitat. Entre les condicions urbanes de l'activitat de mirar obres destaquen dues qüestions: la singularitat de les obres com a espais urbans sempre efímers, de situació contingent i durada indeterminada encara que acotable, i la seva materialització com a processos sempre inacabats que representen d'alguna manera la irrupció del descampat a la ciutat consolidada. Per la seva banda, la pròpia activitat de mirar obres també té un impacte en la reconfiguració dels usos a l'espai públic, principalment a la cota zero del carrer, però també mitjançant la creació o intensificació de la condició de miradors d'altres llocs a partir del nou objecte datenció.
- Les obres com a arquitectura. Les condicions espacials i materials de l'activitat de mirar obres estan determinades principalment per les del tancament, ja que s'habita el perímetre de l'acció en funció de la materialitat del límit, recolzant-se en tanques o reixes metàl·liques, pujant a barreres New Jersey u observant a través de ranures en tancaments tèxtils o de fusta. Una situació singular en què, sent tots ells elements que formen part des de fa anys de la paleta de materials de moltes arquitectures més i menys alternatives, quan expressen la seva funcionalitat original a les obres només són pensats en termes estètics i de seguretat, malgrat ser els principals conformadors d'un espai públic estacional i informal al seu voltant.
- Les obres com a espai social. L'entorn de les obres funciona com una peça més dins de les rutines diàries de moltes persones, un lloc on s'entaulen relacions d'amistat, es mantenen converses casuals o es gaudeixen en solitud de la simple companyia visual. Es tracta a més d'una comunitat molt singular on l'edat i, sobretot, el gènere, s'expressen de forma dramàtica, desvetllant tant els privilegis inabordats com les possibilitats que obren qüestions materials com el sistema públic de pensions, en termes d'oci, però també de subversió despolititzada des de la improductivitat capitalista.
- Les obres com a espectacle. Més enllà de la mirada professional, tècnica, artística o de casos populars en què es va donar o es dóna una relació amb les obres molt extrema (com la retransmissió global de la frenètica construcció del nou hospital de Wuhan durant la pandèmia o el moment de estranyesa i intensitat màximes mentre dos treballadors tanquen les làpides als enterraments), les obres durbanització i edificació també són objecte daltres tipus de mirades. Així, el procés constructiu de l'arquitectura, el sant grial de molts dels corrents intel·lectuals al voltant de la disciplina, és reconvertit en espectacle urbà i popular a través d'una de les condicions singulars: la possibilitat de contemplar l'activitat i el canvi en la ciutat contemporània durant un dels pocs moments en què es fa visible el treball humà material des de lespai públic. L'espectacularitat de les obres només pot estranyar des d'una visió classista i/o conservadora que entengui que un treball manual realitzat per obrers no pot ser digne de ser contemplat, observat amb curiositat o percebut com a artesania.
- 10:00-10:30 | Presentació inicial i introducció al taller
- 10:30-14:00 | Visita i treball de camp en obres
> Punt de trobada (10.00 h): bar-restaurant Els Tres Tombs (Ronda de Sant Antoni, 2).
- 10:00-13:00 | Visita i treball de camp en obres
- 13:00-14:00 | Taula de treball per organitzar els materials i idees produïdes
> Punt de trobada (10.00 h): bar-restaurant Els Tres Tombs (Ronda de Sant Antoni, 2).
- 18:00-18:30 | Presentació del projecte Pràctiques urbanes autònomes o informals de la gent gran (Ergosfera)
- 18:30-19:00 | Presentació dels resultats del taller
- 19:00-19:15 | Descans
- 19:15-20:45 | Conversa amb Manuel Delgado (Catedràtic en Antropologia Urbana de la Universitat de Barcelona) i debat obert amb les persones participants al taller i al públic assistent
> La Lleialtat Santsenca (Carrer d'Olzinelles, 31) és un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants dedicat al foment de la cultura, el veïnatge i la cooperació. > Manuel Delgado és un dels nostres referents des de fa molts anys per les aportacions al debat sobre l'espai públic i l'urbanisme des d'un posicionament crític i una pràctica teòrica molt desprejudiciada. Catedràtic en Antropologia Urbana de la Universitat de Barcelona, es tracta d'un excel·lent orador amb què podrem conversar sobre els usos urbans autònoms o informals a través d'algunes de les idees que ha treballat en les darreres dècades, des de la de "la cultura como forma de pacificación" o la de "el urbanismo como máquina de guerra contra lo urbano", fins a la que "la actividad más banal de cualquier transeúnte es una labor poetizadora". Podeu seguir la seva activitat a través del seu blog El cor de les aparences i dels seus comptes a Facebook i X / Twitter. > Cartell de la jornada final.
- Servei d'informació d'obres. Ajuntament de Barcelona.
- Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona (versió consolidada). Ajuntament de Barcelona (1999).
- > D'especial interès per a aquest projecte els articles 26, 27 i 28 de l'apartat "Tanques i proteccions d'obres" (Títol Tercer, Capítol I, Secció 2ª, Subsecció 3ª).
- Manual de Qualitat de les Obres a la ciutat de Barcelona. Implantació i incidència en l'àmbit de l'espai públic. Volum I. Ajuntament de Barcelona - Àrea de Hàbitat Urbà (2014).
- > D'especial interès per a aquest projecte l'apartat 2.4.1a "Tancaments i barreres" (pàgs. 22-23).
- Manual de Qualitat de les Obres a la ciutat de Barcelona. Implantació i incidència en l'àmbit de l'espai públic. Volum II: Annexos. Ajuntament de Barcelona - Àrea de Hàbitat Urbà (2014).
- > D'especial interès per a aquest projecte l'apartat 2.4A "Tancaments i barreres" (pàgs. 38-49).
- Ordenança d'obres i instal·lacions de serveis en el domini públic municipal. Ajuntament de Barcelona (1991).
- > D'especial interès per a aquest projecte l'article 35 "Normes de tancat i senyalització" i el 67 "Tancat".
- Ambientalització de les obres a la ciutat de Barcelona. Guia per a l'ambientalització de l'execució d'obres. Ajuntament de Barcelona - Àrea de Medi Ambient (2009).
- > Document que recopila pautes de treball per minorar l'impacte ambiental de les obres a l'espai públic.
- La gestió de les obres a Barcelona. Com es coordinen els projectes i les actuacions a l'espai públic. Ajuntament de Barcelona (2021).
- > Document que descriu el model d'obres a l'espai públic de Barcelona, integrat pel Comitè d'Obres i Mobilitat (COM), el Protocol de tramitació de projectes i seguiment de les obres (Protocol) i l'empresa publicoprivada d'Infraestructures de Serveis Públics (Acefat).
- Programes o sketches d'humor emesos a televisions autonòmiques i protagonitzats per dos homes jubilats que comenten múltiples temes recolzats en una tanca d'obra, element fonamental que defineix o contextualitza la personalitat dels personatges a partir de les idees populars sobre les persones grans que miren obres. Es tracta de casos molt significatius perquè representen l'existència d'una figura urbana popularment reconeixible i molt fàcilment esquematitzable amb un sol element material, la tanca d'obra, encara que aquesta es presenti en tota mena de situacions que no tenen res a veure amb les obres. Al currículum de Pepo Suevos, guionista i intèrpret d'un dels personatges, es defineix "Ramiro e Venancio" com un espai còmic "donde se recrea la clásica charla de dos jubilados que vigilan una obra apoyados a una valla". Per la seva banda, l'única sinopsi trobada de "Los jubilados de la valla", a l'entrada sobre "Vaya Semanita" de la Viquipèdia, explica que "Karmelo e Inaxio son dos pensionistas que no se conforman con criticar sólo el trabajo de los obreros; su descontento abarca todas las profesiones".
- "Ramiro e Venancio" (2016-2017). Luar - TVG.
- "Los jubilados de la valla" (2005-2006). Vaya Semanita - ETB2.
- Programes o sketches d'humor emesos en televisions estatals on l'activitat de mirar obres ocupa un lloc determinant al relat: des de l'aparició del desig de mirar obres com el banc de proves final del procés de fabricació d'un jubilat en un programa especial de Cap d'Any, fins a la manca de persones grans que mirin la seva obra com el motiu per desil·lusionar-se amb el treball del paleta protagonista en un dels capítols de la sèrie Gym Tony.
- "Fábrica de jubilados" (2015). Especial Nochevieja 2015 | José Mota - TVE.
- "Odiseo deja la obra porque no hay viejos" (2015). Gym Tony - Cuatro.
- Un programa de ràdio dirigit per Àngles Barceló amb la participació de Marta Sanz i Manuel Delgado (que va participar a la darrera sessió d'aquestes jornades) en què es reflexiona sobre aquesta pràctica popular a partir del cas dels youtubers que retransmetien cada dia les obres de l'estadi Santiago Bernabéu a Madrid el 2021. Durant la conversa posterior es tracten múltiples temes de forma molt ràpida: des de la perspectiva de classe per avaluar la importància, la duresa i l'espectacularitat del treball a les obres, fins a la relació de l'activitat de mirar obres amb la figura del flâneur o l'interès que suscita la contemplació de les tasques manuals i de les tecnologies que es posen en marxa en els processos constructius a la ciutat.
- Barceló, Àngels; Delgado, Manuel; i Sanz, Marta (10-03-2021). El arte de mirar obras. Hoy por hoy / El rincón y la esquina - Cadena SER. [A partir del minut 20:50]
- Vídeos publicats recentment a TikTok en què es mostren escenes de persones mirant obres, tots amb certa repercussió i un d'ells, el de sito.insane (14-03-2023), amb una enorme difusió (més de mig milió d'interaccions) . A més de la informació que aporten els contextos generats amb els seus comentaris per les persones creadores dels vídeos, la informació que proporciona el format audiovisual sobre la pròpia activitat fa que siguin un material documental de gran interès. Per exemple, els vídeos de Marca Hispánica (16-09-2023) i de Barcelona Lives (12-01-2023) són els únics documents gràfics trobats on es pot veure una dona mirant una obra.
- Marca Hispánica [@marcahispanica] (16-09-2023). Jubilados mirando las obras #madeinspain #españa #jubilados #marcahispanica [Vídeo]. TikTok.
- marian [@galamala21] (31-03-2023). Siempre 👷♀️ #construcción #ciudad [Vídeo]. TikTok.
- sito.insane [@sito.insane] (14-03-2023). #sito.insane #humor #tipicalspain #abuelos #obras [Vídeo]. TikTok.
- Barcelona Lives [@barcelonalives] (12-01-2023). #ancianosfelices viendo las obras⚠️el #tiktok de antes. Desde luego tienen muchos espectadores. #directosdetiktok #paseandoporbarcelona #ancianosentiktok #señoresmayores #cosasdeviejos #obras #barcelona #enconstruccion #barcelonatiktok #tiktokbarcelona #bcntiktok #tiktokbcn #viralbarcelona #viralbcn #viral #bcn #parati #foryou [Vídeo]. TikTok.
- Una recopilació de mems i vinyetes sobre aquesta activitat es pot consultar a les pàgines 26 i 27 de la presentació del projecte Pràctiques urbanes autònomes o informals de la gent gran.
- Fils a fòrums digitals iniciats directament amb la pregunta sobre el perquè d'aquesta activitat. Una mostra de curiositat intergeneracional en què les respostes més comunes de la gent, a més de les iròniques, estan bàsicament referides a qüestions com: a) l'avorriment, no tenir res més a fer o que no hi hagi moltes alternatives d'oci per a la gent gran; b) la hipòtesi que les persones que miren obres són antics obrers, arquitectes, aparelladors o enginyers a qui els interessa veure com es treballa actualment o com ha avançat la tecnologia; o c) el gust per rememorar els temps de joventut en què eren "població activa" i el treball marcava els ritmes de la seva vida diària i el seu paper a la societat.
- jerryisback2 (22-02-2019). Que les pasa a los viejos con las obras? [Fil en un fòrum en línia]. Foro Coches.
- Usuario337010715 (07-08-2014). Por que los abuelos se quedan mirando siempre en las Obras? [Fil en un fòrum en línia]. ForoParalelo.com.
- pila recargable (07-05-2013). los VIEJOS y su fascinación por LAS OBRAS. teorias [Fil en un fòrum en línia]. Foro Coches.
- albertomorabia (08-09-2009). ¿Porque hay tantos abuelos mirando las obras en la calle? [Fil en un fòrum en línia]. Foro Coches.
- Soberano (12-07-2007). ¿Porqué a los viejos les gusta tanto ver las obras? [Fil en un fòrum en línia]. Foro Coches.
- Sherky (09-09-2005). ¿Por que a los yayos les gusta tanto mirar las obras? [Fil en un fòrum en línia]. El Foro ACB.
- CuCuTRoN (19-02-2004). ¿Por qué los abuelos se quedan mirando las obras? [Fil en un fòrum en línia]. ElOtroLado.net.
- Publicacions en mitjans de comunicació (majoritàriament regionals o locals) i blogs en què es reflexiona sobre aquesta activitat. Dos dels articles, els publicats al Diario de Almería ia Última Hora, són especialment interessants perquè són dels pocs documents trobats en què s'inclouen declaracions de gent gran que miren obres.
- P. Mohorte, Andrés (10-07-2015). Llegar a viejo y no saber qué hacer con tu tiempo. Magnet / Xataka.
- ruifevigo (27-10-2012). El miraobras. elSitiodeRuife [Blog].
- Espino, Rafael (26-03-2012). Curiosear obras no es un mito. Diario de Almería.
- Casado, Cecilia (27-08-2010). A favor de los jubilados que miran las obras en la ciudad. El Diario Vasco.
- Aguirre, Julián (25-01-2006). Mirando tras la valla. Última Hora.
- Tres notícies del 2023 elaborades directament a partir del vídeo viral compartit per un usuari de TikTok i en què bàsicament només es recopilen els comentaris irònics i jocosos de la gent. El caràcter d'entreteniment d'aquestes publicacions ja està resumit en els mateixos titulars: en un es destaca el nombre de reproduccions del vídeo, en un altre es parla irònicament de la condició d'aquestes persones com a "control de calidad" i en un altre es desinforma directament definint aquesta activitat com a "made in Spain", tot i que no és una qüestió únicament espanyola i, almenys a Itàlia, es tracta d'una activitat amb un grau de reconeixement molt alt com demostra l'existència del terme umarell.
- Mestres, Marc (16-03-2023). La escena de una decena de ancianos observando una obra con más de 1 millón de reproducciones: "Son el control de calidad". La Vanguardia.
- Redacción HuffPost (15-03-2023). El hábito 'made in Spain' típico de las personas mayores que todo el mundo conoce. HuffPost.
- Costa, Alexandra (15-03-2023). Diez miran y tres trabajan en una obra de Jaén: "Son el control de calidad". El Periódico.
- Articles sobre dos casos de persones jubilades que van captar l'atenció dels mitjans en relació amb les obres urbanes per tractar-se d'exemples considerats excepcionals i d'alguna forma "productius": un senyor que va inventar un nou tipus de maó després de passar temps mirant com es treballava a les obres i un altre que va obrir un blog on compartia els avenços d'una gran obra que podia veure des de la finestra de casa seva.
- Pérez, David (21-10-2013). El jubilado que inventó un ladrillo antisísmico despunta en Colombia. El Confidencial.
- Pérez, David (18-03-2013). Un jubilado concibe un ladrillo antisísmico al observar una obra. El Confidencial.
- Gómez, Francisco (27-07-2008). El mirón de la obra. El Norte de Castilla.
- Tres articles en què no es parla de l'activitat de mirar obres, però que són molt significatius perquè expressen molt nítidament la seva posició en diferents escales socioculturals: dos perquè porten el tema al titular per definir el que ja no fan o volen fer les persones jubilades en contraposició a qüestions com ara "poner la energía al servicio de la sociedad" o "hablar por WhatsApp"; i l'altre perquè acaba amb una declaració d'un dels jubilats expulsats de la Borsa de Madrid, segons el titular "porque dan mala imagen", dient que "es mucho más entretenido ir a la bolsa que mirar obras".
- Melguizo, Javier (06-03-2021). Los jubilados que no quieren mirar obras: "Debía poner mi energía al servicio de la sociedad" . El Confidencial.
- Delgado, Ana (29-11-2017). Los jubilados ya no se sientan a mirar las obras: el 70% habla por WhatsApp. El Español.
- Segovia, Eduardo (09-07-2015). La Bolsa de Madrid echa a los 'abuelos' del parqué porque dan mala imagen. El Confidencial.
- La pel·lícula documental En construcción (José Luis Guerín, 2001) converteix directament al públic en espectadors de l'obra d'un edifici en el Raval, l'antic "barri xinès" de Barcelona. Encara que tota la pel·lícula és un document fantàstic sobre les múltiples dimensions d'un obra i sobre les relacions dins-fos que s'estableixen durant el seu desenvolupament, hi ha dos moments que tenen una importància singular des de la perspectiva d'aquest projecte: d'una banda, la seqüència mentre es fan els treballs arqueològics en la parcel·la (entre el minut 13:30 i el 29), perquè es retrata una mirada cap a l'obres curiosa i universal encara que provingui de persones de diferents edats, gèneres i cultures, així com la relació dels cossos amb els diferents tipus de tancaments en el límit de l'obra (principalment secundant-se en tanques metàl·liques baixes i reixats de reixa amb i sense lones de protecció) mentre es mantenen converses entre coneguts i desconeguts sobre el desenvolupament dels treballs; i d'altra banda, l'escena dels nens jugant a l'interior de l'obra i fent la seva pròpia construcció-cabanya en un dels pisos amb els materials que troben (entre el minut 56 i el 58), una seqüència que acaba amb l'obrer contemplant l'obra dins de l'obra i que representa una de les vies en les quals es materialitza la idea de les obres com la condició del descampat introduint-se temporalment a la ciutat consolidada.
- Guerín, José Luis (dir.) (2001). En construcción [Film]. Ovideo TV.
- La condició d'espectacle de les obres que reflecteix l'activitat de mirar-les també ha estat explorada des de la perspectiva eròtica dels cossos de les persones treballadores. Encara que es tracti d'una situació segurament excepcional en la realitat, en el món audiovisual es poden trobar dos exemples que van tenir una important repercussió popular en el seu moment: d'una banda, una escena inoblidable de Diferente (1961), una de les primeres pel·lícules que van abordar la qüestió de l'homosexualitat a Espanya i que va aconseguir estrenar-se sense censura en plena dictadura, en la qual el protagonista mira amb desig a un obrer mentre treballa amb un trepant percutor; i per una altra, el famós anunci publicitari de Coca-Cola Light (1994) en el qual es plantejava de manera nova el desig femení en un espot sobre un grup de dones treballadores d'una oficina en el qual quedaven a una hora per a mirar com un obrer es llevava la samarreta per a prendre's un refresc durant el seu descans.
- Delgado, Luis María (dir.) i Alaria, Alfredo (1961). Diferente [Vídeo de la seqüència del paleta].
- Lowe & Partners (1994). Campanya L'hora Coca-Cola Light (Diet Coke Break) [Vídeo].
- Informació sobre el terme italià umarell, una paraula derivada del dialecte bolonyès que el 2021 va ser inclosa al famós diccionari Zinganelli com a "pensionista que deambula, generalment amb les mans a l'esquena, pels llocs de treball, comprovant, fent preguntes, donant suggeriments o criticant les activitats que allà es desenvolupen" ["pensionato che si aggira, per lo più con le mani dietro la schiena, presso i cantieri di lavoro, controllando, facendo domande, dando suggerimenti o criticando le attività che vi si svolgono"], per tant, encara que no es refereix únicament a l'activitat de mirar obres de construcció, sí que la inclou i és el cas més utilitzat per exemplificar-la. D'una banda, hi ha l'entrada del terme a la Viquipèdia (curiosament en quinze idiomes però sense versió italiana), amb abundants enllaços a informació sobre les derivades d'aquest reconeixement, i per l'altra, hi ha els llibres publicats els darrers anys per Danilo Masotti, la persona que sembla haver impulsat el reconeixement social de la paraula i que va començar publicant el blog Umarells el 2005.
- Umarell (28-03-2024). En Wikipedia.
- Masotti, Danilo (2021). Umarells per sempre/Forever. Pendragon.
- Masotti, Danilo (2016). Oltre il cantiere. Fenomenologia degli umarells [Més enllà de l'obra. Fenomenologia dels umarells]. Pendragon.
- Masotti, Danilo (2010). Umarells 2.0. Sono tanti, vivono in mezzo a noi, ci osservano... e noi osserviamo loro [Umarells 2.0. Són molts, viuen entre nosaltres, ens observen... i nosaltres els observem]. Pendragon.
- Masotti, Danilo (2007). Umarells. Sono tanti, vivono in mezzo a noi, ci osservano... e noi osserviamo loro [Umarells. Són molts, viuen entre nosaltres, ens observen... i nosaltres els observem]. Pendragon.
- Masotti, Danilo (2005-2022). Umarells [Blog].
- La popularitat assolida pel terme umarell a Itàlia s'ha materialitzat de diverses maneres i amb una sensible transversalitat. Així, per una banda, hi ha un reconeixement des de l'Estat i el mercat que es concreta, per exemple, amb la dedicació d'un espai públic a les persones que fan aquesta activitat, la Piazzetta degli Umarells, inaugurada el 2018 a Bolonya, o amb la comercialització de figures decoratives, com el "Umarell" imprès en 3D per TheFabLab el 2017 (i encara avui en venda com a figura que observa al costat de l'ordinador per "augmentar la teva productivitat") o com el "Pensionato al cantiere" produït des del 2023 per el RAR Group, una figura de resina a escala 1:12 i ja molt més detallada que inclou, a més, el context amb el canvi de paviment i un reixat d'obra. I per altra banda, el concepte també s'ha utilitzat des d'aproximacions més alternatives i allunyades d'aquest grau d'oficialitat, per exemple, en el curtmetratge realitzat com a anunci de l'assemblea ciutadana "L'ora è ora!", promoguda pel centre social autogestionat XM24 de Bolonya davant l'amenaça del seu desallotjament el 2019, o com a nom d'una revista d'arquitectura crítica que es va començar a publicar el 2022 editada per tres estudiants de la Mackintosh School of Architecture de Glasgow. Finalment, i ja fora de la influència del cas italià, també a Espanya es va trobar un cas de reconeixement-captura d'aquesta activitat des del mercat, concretament des del sector de la publicitat: la cartelleria dissenyada per l'empresa PS21 i instal·lada a la obra del primer KFC a Badajoz, en què es representa el fundador de la companyia amb les mans a l'esquena i mirant una tanca on es llegeix: "Muy pronto esto será un KFC. Hoy, solo son señores mayores mirando las obras".
- Redazione (14-04-2018). A Bologna inaugurata la Piazzetta degli Umarells. La Repubblica.
- Perilli, Benedetta (30-11-2017). L'umarell da scrivania conquista l'Italia: "Come senza un euro di pubblicità abbiamo il +100% di vendite". La Repubblica.
- RAR Group (2023). "Pensionato al cantiere". Carmodel.
- XM24 (31-01-2019). Umarell@XM24 [Vídeo]. Internet Archive.
- Thomas, Rory; Hope, Katy; y Wilson, Andrew (2022). Umarell [Revista].
- PS21 (23-07-2021). KFC y su cartelería que homenajea a los jubilados. Pressgraph.
|
|
|
|
- Una en l'espai públic: la reurbanització de la ronda de Sant Antoni entre els carrers Floridablanca i Comte d’Urgell.
- I una altra en una parcel·la propietat de l'Ajuntament de Barcelona des de 2021: la demolició de les edificacions que conformaven l'antic Gimnàs Social Sant Pau situat en la ronda de Sant Pau número 46.
- 14-07-2025 | Cadena Dial | Lucía Villalba 'Mirar obras' se ha convertido en una labor para un pueblo italiano: los jubilados que lo practican tienen su propia actividad organizada por el Ayuntamiento de Barcelona
- 05-05-2025 | La Directa | Conchi Berenguer Mirar obres, espectacle urbà i espai social
- 24-06-2024 | Yorokobu | Gema Lozano Mirar obras: la observación del espectáculo urbano (¿y un acto de cierta insurrección?)
- 17-05-2024 | La Opinión A Coruña | Antón Peruleiro Una jornada científica sobre "Mirar obras"
