Jornades de taller, reflexió i debat sobre una de les activitats autònomes o informals més populars d'entre les protagonitzades per les persones majors a la ciutat contemporània: mirar obres. A través de dues sessions de recerca col·lectiva en obres a Barcelona i d'una jornada final de devolució i conversa pública, aquesta activitat va servir per avançar en la comprensió d'un fenomen no teoritzat des de la disciplina malgrat tenir una relació directa amb el fet arquitectònic i amb les pràctiques ciutadanes que genera al seu voltant.
Mirar obres: l'altra arquitectura espectacle va ser una activitat impulsada per Ergosfera que es va desenvolupar els dies 21, 22 i 24 de maig a Barcelona com a part del programa de les Setmanes d'Arquitectura 2024 organitzades per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mies van der Rohe.
INTRODUCCIÓ
Entre les múltiples activitats autònomes o informals protagonitzades per les persones majors a la ciutat contemporània, hi ha una estretament lligada al fet arquitectònic i sobre la qual, encara que es tracti d'una pràctica urbana molt popular i relativament estudiada des de la caricatura humorística, el costumisme literari o el meme viral, la disciplina no sembla haver reflexionat: les persones, majoritàriament homes jubilats, mirant obres.
Una figura urbana que a Itàlia ja té una denominació popular i lèxicament reconeguda, umarell, però la representació de la qual sol cenyir-se al seu enteniment com no fer res, com a caricatura de la jubilació a Europa interpretada moltes vegades des d'una certa mirada condescendent per la "pobresa cultural" que se li suposa a aquesta activitat, la qual cosa que deslegitima tant l'agència de les persones majors com els possibles valors urbans d'aquesta pràctica ciutadana.
Mirar obres: l'altra arquitectura espectacle van ser unes jornades de taller, reflexió i debat en les quals es va avançar en el coneixement sobre aquesta activitat, tant en si mateixa (les seves maneres de materialitzar-se, els debats i conceptes amb els quals dialoga o els seus impactes en la riquesa de la vida urbana), com atenent igualment a tot el que a partir de la seva anàlisi es pot aprendre de la ciutat contemporània.
Encara que el procés de recerca col·lectiva estava obert a qualsevol altra perspectiva d'anàlisi, les quatre línies de treball sobre les quals es va pensar durant aquestes jornades van ser inicialment les següents:
Les obres com a urbanitat. Entre les condicions urbanes de l'activitat de mirar obres destaquen dues qüestions: la singularitat de les obres com a espais urbans sempre efímers, de situació contingent i durada indeterminada encara que acotable, i la seva materialització com a processos sempre inacabats que representen d'alguna manera la irrupció del descampat a la ciutat consolidada. Per la seva banda, la pròpia activitat de mirar obres també té un impacte en la reconfiguració dels usos a l'espai públic, principalment a la cota zero del carrer, però també mitjançant la creació o intensificació de la condició de miradors d'altres llocs a partir del nou objecte datenció.
Les obres com a arquitectura. Les condicions espacials i materials de l'activitat de mirar obres estan determinades principalment per les del tancament, ja que s'habita el perímetre de l'acció en funció de la materialitat del límit, recolzant-se en tanques o reixes metàl·liques, pujant a barreres New Jersey u observant a través de ranures en tancaments tèxtils o de fusta. Una situació singular en què, sent tots ells elements que formen part des de fa anys de la paleta de materials de moltes arquitectures més i menys alternatives, quan expressen la seva funcionalitat original a les obres només són pensats en termes estètics i de seguretat, malgrat ser els principals conformadors d'un espai públic estacional i informal al seu voltant.
Les obres com a espai social. L'entorn de les obres funciona com una peça més dins de les rutines diàries de moltes persones, un lloc on s'entaulen relacions d'amistat, es mantenen converses casuals o es gaudeixen en solitud de la simple companyia visual. Es tracta a més d'una comunitat molt singular on l'edat i, sobretot, el gènere, s'expressen de forma dramàtica, desvetllant tant els privilegis inabordats com les possibilitats que obren qüestions materials com el sistema públic de pensions, en termes d'oci, però també de subversió despolititzada des de la improductivitat capitalista.
Les obres com a espectacle. Més enllà de la mirada professional, tècnica, artística o de casos populars en què es va donar o es dóna una relació amb les obres molt extrema (com la retransmissió global de la frenètica construcció del nou hospital de Wuhan durant la pandèmia o el moment de estranyesa i intensitat màximes mentre dos treballadors tanquen les làpides als enterraments), les obres durbanització i edificació també són objecte daltres tipus de mirades. Així, el procés constructiu de l'arquitectura, el sant grial de molts dels corrents intel·lectuals al voltant de la disciplina, és reconvertit en espectacle urbà i popular a través d'una de les condicions singulars: la possibilitat de contemplar l'activitat i el canvi en la ciutat contemporània durant un dels pocs moments en què es fa visible el treball humà material des de lespai públic. L'espectacularitat de les obres només pot estranyar des d'una visió classista i/o conservadora que entengui que un treball manual realitzat per obrers no pot ser digne de ser contemplat, observat amb curiositat o percebut com a artesania.
"Tres hombres mayores conversan mientras observan una obra apoyados en una valla metálica"Fotografia: Israel L. Murillo | El Correo de Burgos | 03-01-2020
ACTIVITATS
Les jornades van consistir en dues sessions de recerca col·lectiva en obres a Barcelona i una jornada final de devolució i conversa pública:
1ª JORNADA | Dimarts 21 de maig
Sessió de taller de recerca col·lectiva en obres a Barcelona
10:00-10:30 | Presentació inicial i introducció al taller
10:30-14:00 | Visita i treball de camp en obres
> Punt de trobada (10.00 h): bar-restaurant Els Tres Tombs (Ronda de Sant Antoni, 2).
2ª JORNADA | Dimecres 22 de maig
Sessió de taller de recerca col·lectiva en obres a Barcelona
10:00-13:00 | Visita i treball de camp en obres
13:00-14:00 | Taula de treball per organitzar els materials i idees produïdes
> Punt de trobada (10.00 h): bar-restaurant Els Tres Tombs (Ronda de Sant Antoni, 2).
3ª JORNADA | Divendres 24 de maig
Sessió de devolució i conversa pública a La Lleialtat Santsenca (Sants)
18:30-19:00 | Presentació dels resultats del taller
19:00-19:15 | Descans
19:15-20:45 | Conversa amb Manuel Delgado (Catedràtic en Antropologia Urbana de la Universitat de Barcelona) i debat obert amb les persones participants al taller i al públic assistent
> La Lleialtat Santsenca (Carrer d'Olzinelles, 31) és un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants dedicat al foment de la cultura, el veïnatge i la cooperació.
ASSISTÈNCIA I INSCRIPCIONS
L´assistència a les jornades va ser lliure i gratuïta. No era necessari participar a totes les sessions per assistir a les jornades.
Les sessions de taller de recerca col·lectiva en obres de dimarts 21 i dimecres 22 tenien un nombre màxim de participants de 20 persones, per la qual cosa era necessària la inscripció prèvia enviant un correu electrònic a contacto@ergosfera.org indicant únicament el nom, els cognoms i si es venia a una oa les dues sessions.
Totes les activitats de la jornada final de devolució i debat del divendres 24 van ser obertes al públic i daccés lliure sense necessitat dinscripció.
"Un grupo de jubilados ante una obra en Logroño"Fotografia: J. Marín | La Rioja | 05-02-2018
LES OBRES A BARCELONA: SITUACIÓ I ARQUITECTURA
Recull de serveis i enllaços a documentació d'interès per contextualitzar la feina del taller de recerca col·lectiva en obres a Barcelona.
"Un grupo de jubilados observa los avances de unas obras en Barcelona"Fotografia: Albert García | El País | 13-02-2017
SITUACIÓ DE LES OBRES A BARCELONA
La situació de les obres a Barcelona, així com altres dades bàsiques relacionades (descripció, pressupost, dates d'inici i final previst, etc.), es poden consultar a una cartografia digital constantment actualitzada pel servei d'informació d'obres de l'Ajuntament de Barcelona (des del 2016, segons les captures d'Internet Archive).
ARQUITECTURA DELS LÍMITS DE LES OBRES A BARCELONA
La forma i la materialitat dels límits de les obres a Barcelona són qüestions molt normativitzades i definides en dos documents: l'Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada el 26-03-1999 i que ha tingut diverses modificacions a les darreres dècades, i el Manual de Qualitat de les Obres a la ciutat de Barcelona. Implantació i incidència en l'àmbit de l'espai públic, aprovat el 14-03-2014 i que és la tercera versió del document (la primera va ser aprovada el 17-05-1999).
> D'especial interès per a aquest projecte els articles 26, 27 i 28 de l'apartat "Tanques i proteccions d'obres" (Títol Tercer, Capítol I, Secció 2ª, Subsecció 3ª).
> D'especial interès per a aquest projecte l'apartat 2.4A "Tancaments i barreres" (pàgs. 38-49).
A més de d'aquesta ordenança i del manual de qualitat, la gran importància que se li dóna des de l'Ajuntament de Barcelona a la gestió i ordenació de les obres a la ciutat queda reflectida en altres normatives com la Ordenança d'obres i instal·lacions de serveis en el domini públic municipal (aprovada el 1991) o documents com el de Ambientalització de les obres a la ciutat de Barcelona (novembre del 2009) o el de La gestió de les obres a Barcelona (octubre del 2021).
> Document que descriu el model d'obres a l'espai públic de Barcelona, integrat pel Comitè d'Obres i Mobilitat (COM), el Protocol de tramitació de projectes i seguiment de les obres (Protocol) i l'empresa publicoprivada d'Infraestructures de Serveis Públics (Acefat).
* La condició d'autonomia o informalitat de l'activitat de mirar obres queda sensiblement definida pel fet que, existint tots aquests documents tan significatius de la importància de les obres des de la perspectiva de les polítiques públiques i dels seus impactes a la vida urbana, en cap moment no es fa menció a aquesta pràctica popular derivada de la seva existència.
Fotografia: Miguel Onieva | Pinterest | 14-12-2014
L'ACTIVITAT DE MIRAR OBRES DES DE LES SEVES REPRESENTACIONS A LA CULTURA POPULAR
Recull de diferents materials disponibles a Internet (programes televisius, vídeos publicats a xarxes socials, articles periodístics, posts en blogs, fils en fòrums digitals, etc.) com a aproximació a la representació de l'activitat urbana de mirar obres a la cultura popular:
Programes o sketches d'humor emesos a televisions autonòmiques i protagonitzats per dos homes jubilats que comenten múltiples temes recolzats en una tanca d'obra, element fonamental que defineix o contextualitza la personalitat dels personatges a partir de les idees populars sobre les persones grans que miren obres. Es tracta de casos molt significatius perquè representen l'existència d'una figura urbana popularment reconeixible i molt fàcilment esquematitzable amb un sol element material, la tanca d'obra, encara que aquesta es presenti en tota mena de situacions que no tenen res a veure amb les obres. Al currículum de Pepo Suevos, guionista i intèrpret d'un dels personatges, es defineix "Ramiro e Venancio" com un espai còmic "donde se recrea la clásica charla de dos jubilados que vigilan una obra apoyados a una valla". Per la seva banda, l'única sinopsi trobada de "Los jubilados de la valla", a l'entrada sobre "Vaya Semanita" de la Viquipèdia, explica que "Karmelo e Inaxio son dos pensionistas que no se conforman con criticar sólo el trabajo de los obreros; su descontento abarca todas las profesiones".
Programes o sketches d'humor emesos en televisions estatals on l'activitat de mirar obres ocupa un lloc determinant al relat: des de l'aparició del desig de mirar obres com el banc de proves final del procés de fabricació d'un jubilat en un programa especial de Cap d'Any, fins a la manca de persones grans que mirin la seva obra com el motiu per desil·lusionar-se amb el treball del paleta protagonista en un dels capítols de la sèrie Gym Tony.
Un programa de ràdio dirigit per Àngles Barceló amb la participació de Marta Sanz i Manuel Delgado (que va participar a la darrera sessió d'aquestes jornades) en què es reflexiona sobre aquesta pràctica popular a partir del cas dels youtubers que retransmetien cada dia les obres de l'estadi Santiago Bernabéu a Madrid el 2021. Durant la conversa posterior es tracten múltiples temes de forma molt ràpida: des de la perspectiva de classe per avaluar la importància, la duresa i l'espectacularitat del treball a les obres, fins a la relació de l'activitat de mirar obres amb la figura del flâneur o l'interès que suscita la contemplació de les tasques manuals i de les tecnologies que es posen en marxa en els processos constructius a la ciutat.
Barceló, Àngels; Delgado, Manuel; i Sanz, Marta (10-03-2021). El arte de mirar obras. Hoy por hoy / El rincón y la esquina - Cadena SER. [A partir del minut 20:50]
Vídeos publicats recentment a TikTok en què es mostren escenes de persones mirant obres, tots amb certa repercussió i un d'ells, el de sito.insane (14-03-2023), amb una enorme difusió (més de mig milió d'interaccions) . A més de la informació que aporten els contextos generats amb els seus comentaris per les persones creadores dels vídeos, la informació que proporciona el format audiovisual sobre la pròpia activitat fa que siguin un material documental de gran interès. Per exemple, els vídeos de Marca Hispánica (16-09-2023) i de Barcelona Lives (12-01-2023) són els únics documents gràfics trobats on es pot veure una dona mirant una obra.
Fils a fòrums digitals iniciats directament amb la pregunta sobre el perquè d'aquesta activitat. Una mostra de curiositat intergeneracional en què les respostes més comunes de la gent, a més de les iròniques, estan bàsicament referides a qüestions com: a) l'avorriment, no tenir res més a fer o que no hi hagi moltes alternatives d'oci per a la gent gran; b) la hipòtesi que les persones que miren obres són antics obrers, arquitectes, aparelladors o enginyers a qui els interessa veure com es treballa actualment o com ha avançat la tecnologia; o c) el gust per rememorar els temps de joventut en què eren "població activa" i el treball marcava els ritmes de la seva vida diària i el seu paper a la societat.
Publicacions en mitjans de comunicació (majoritàriament regionals o locals) i blogs en què es reflexiona sobre aquesta activitat. Dos dels articles, els publicats al Diario de Almería ia Última Hora, són especialment interessants perquè són dels pocs documents trobats en què s'inclouen declaracions de gent gran que miren obres.
Tres notícies del 2023 elaborades directament a partir del vídeo viral compartit per un usuari de TikTok i en què bàsicament només es recopilen els comentaris irònics i jocosos de la gent. El caràcter d'entreteniment d'aquestes publicacions ja està resumit en els mateixos titulars: en un es destaca el nombre de reproduccions del vídeo, en un altre es parla irònicament de la condició d'aquestes persones com a "control de calidad" i en un altre es desinforma directament definint aquesta activitat com a "made in Spain", tot i que no és una qüestió únicament espanyola i, almenys a Itàlia, es tracta d'una activitat amb un grau de reconeixement molt alt com demostra l'existència del terme umarell.
Articles sobre dos casos de persones jubilades que van captar l'atenció dels mitjans en relació amb les obres urbanes per tractar-se d'exemples considerats excepcionals i d'alguna forma "productius": un senyor que va inventar un nou tipus de maó després de passar temps mirant com es treballava a les obres i un altre que va obrir un blog on compartia els avenços d'una gran obra que podia veure des de la finestra de casa seva.
Tres articles en què no es parla de l'activitat de mirar obres, però que són molt significatius perquè expressen molt nítidament la seva posició en diferents escales socioculturals: dos perquè porten el tema al titular per definir el que ja no fan o volen fer les persones jubilades en contraposició a qüestions com ara "poner la energía al servicio de la sociedad" o "hablar por WhatsApp"; i l'altre perquè acaba amb una declaració d'un dels jubilats expulsats de la Borsa de Madrid, segons el titular "porque dan mala imagen", dient que "es mucho más entretenido ir a la bolsa que mirar obras".
La pel·lícula documental En construcción (José Luis Guerín, 2001) converteix directament al públic en espectadors de l'obra d'un edifici en el Raval, l'antic "barri xinès" de Barcelona. Encara que tota la pel·lícula és un document fantàstic sobre les múltiples dimensions d'un obra i sobre les relacions dins-fos que s'estableixen durant el seu desenvolupament, hi ha dos moments que tenen una importància singular des de la perspectiva d'aquest projecte: d'una banda, la seqüència mentre es fan els treballs arqueològics en la parcel·la (entre el minut 13:30 i el 29), perquè es retrata una mirada cap a l'obres curiosa i universal encara que provingui de persones de diferents edats, gèneres i cultures, així com la relació dels cossos amb els diferents tipus de tancaments en el límit de l'obra (principalment secundant-se en tanques metàl·liques baixes i reixats de reixa amb i sense lones de protecció) mentre es mantenen converses entre coneguts i desconeguts sobre el desenvolupament dels treballs; i d'altra banda, l'escena dels nens jugant a l'interior de l'obra i fent la seva pròpia construcció-cabanya en un dels pisos amb els materials que troben (entre el minut 56 i el 58), una seqüència que acaba amb l'obrer contemplant l'obra dins de l'obra i que representa una de les vies en les quals es materialitza la idea de les obres com la condició del descampat introduint-se temporalment a la ciutat consolidada.
Guerín, José Luis (dir.) (2001). En construcción [Film]. Ovideo TV.
La condició d'espectacle de les obres que reflecteix l'activitat de mirar-les també ha estat explorada des de la perspectiva eròtica dels cossos de les persones treballadores. Encara que es tracti d'una situació segurament excepcional en la realitat, en el món audiovisual es poden trobar dos exemples que van tenir una important repercussió popular en el seu moment: d'una banda, una escena inoblidable de Diferente (1961), una de les primeres pel·lícules que van abordar la qüestió de l'homosexualitat a Espanya i que va aconseguir estrenar-se sense censura en plena dictadura, en la qual el protagonista mira amb desig a un obrer mentre treballa amb un trepant percutor; i per una altra, el famós anunci publicitari de Coca-Cola Light (1994) en el qual es plantejava de manera nova el desig femení en un espot sobre un grup de dones treballadores d'una oficina en el qual quedaven a una hora per a mirar com un obrer es llevava la samarreta per a prendre's un refresc durant el seu descans.
Delgado, Luis María (dir.) i Alaria, Alfredo (1961). Diferente [Vídeo de la seqüència del paleta].
Informació sobre el terme italià umarell, una paraula derivada del dialecte bolonyès que el 2021 va ser inclosa al famós diccionari Zinganelli com a "pensionista que deambula, generalment amb les mans a l'esquena, pels llocs de treball, comprovant, fent preguntes, donant suggeriments o criticant les activitats que allà es desenvolupen" ["pensionato che si aggira, per lo più con le mani dietro la schiena, presso i cantieri di lavoro, controllando, facendo domande, dando suggerimenti o criticando le attività che vi si svolgono"], per tant, encara que no es refereix únicament a l'activitat de mirar obres de construcció, sí que la inclou i és el cas més utilitzat per exemplificar-la. D'una banda, hi ha l'entrada del terme a la Viquipèdia (curiosament en quinze idiomes però sense versió italiana), amb abundants enllaços a informació sobre les derivades d'aquest reconeixement, i per l'altra, hi ha els llibres publicats els darrers anys per Danilo Masotti, la persona que sembla haver impulsat el reconeixement social de la paraula i que va començar publicant el blog Umarells el 2005.
La popularitat assolida pel terme umarell a Itàlia s'ha materialitzat de diverses maneres i amb una sensible transversalitat. Així, per una banda, hi ha un reconeixement des de l'Estat i el mercat que es concreta, per exemple, amb la dedicació d'un espai públic a les persones que fan aquesta activitat, la Piazzetta degli Umarells, inaugurada el 2018 a Bolonya, o amb la comercialització de figures decoratives, com el "Umarell" imprès en 3D per TheFabLab el 2017 (i encara avui en venda com a figura que observa al costat de l'ordinador per "augmentar la teva productivitat") o com el "Pensionato al cantiere" produït des del 2023 per el RAR Group, una figura de resina a escala 1:12 i ja molt més detallada que inclou, a més, el context amb el canvi de paviment i un reixat d'obra. I per altra banda, el concepte també s'ha utilitzat des d'aproximacions més alternatives i allunyades d'aquest grau d'oficialitat, per exemple, en el curtmetratge realitzat com a anunci de l'assemblea ciutadana "L'ora è ora!", promoguda pel centre social autogestionat XM24 de Bolonya davant l'amenaça del seu desallotjament el 2019, o com a nom d'una revista d'arquitectura crítica que es va començar a publicar el 2022 editada per tres estudiants de la Mackintosh School of Architecture de Glasgow. Finalment, i ja fora de la influència del cas italià, també a Espanya es va trobar un cas de reconeixement-captura d'aquesta activitat des del mercat, concretament des del sector de la publicitat: la cartelleria dissenyada per l'empresa PS21 i instal·lada a la obra del primer KFC a Badajoz, en què es representa el fundador de la companyia amb les mans a l'esquena i mirant una tanca on es llegeix: "Muy pronto esto será un KFC. Hoy, solo son señores mayores mirando las obras".
DESENVOLUPO
Les jornades es van desenvolupar segons estava previst encara que amb una participació en les sessions de recerca col·lectiva molt de menor a l'esperada, per la qual cosa el treball de camp del projecte va ser realitzat directament per part de Ergosfera.
Donat el caràcter canviant de les obres, es va decidir no triar l'àmbit d'estudi fins a visitar una preselecció de llocs realitzada a partir de la documentació pública que comparteix el Servei d'Informació d'Obres de l'Ajuntament de Barcelona i una breu cerca en les hemeroteques digitals. Així, després d'observar l'estat d'una dotzena d'obres durant el diumenge 19 de maig, el dilluns 20 es va prendre la decisió de treballar en les dues obres finalment seleccionades per ser les que semblaven estar en un estat més útil per al desenvolupament del taller i per ser molt diferents i pròximes, permetent així estudiar dues casuístiques en el mateix àmbit urbà sense necessitat de desplaçament: una en la ronda de Sant Antoni i una altra en la ronda de Sant Pau.
A les sessions de taller de recerca col·lectiva només van assistir dues persones: Laia Velasco Flo i Abril Carretero Balcells, dos artistes que en aquest moment estaven realitzant un projecte sobre un edifici en obres a Barcelona titulat "Una dècada de somni profund" (desenvolupat a través del Premi Art Jove Creació 2024 de la Sala d'Art Jove) i amb les quals durant el matí del dimarts 21 visitem les dues obres, comentem diferents aspectes de les mateixes i del seu entorn i compartim referències en relació tant al seu projecte com als objectius de les jornades.
El treball de camp en les dues obres es va realitzar entre el diumenge 19 i el divendres 24, encara que principalment entre el dilluns 20 i el dijous 23, quatre dies en què es van fer múltiples visites, sobretot durant l'horari de treball en les obres (08.00 - 17.00 h), encara que també posteriorment a la tarda i en menor mesura a la nit. En total, es van dedicar unes 21 hores al treball de camp entre totes dues obres, encara que no en la mateixa proporció, ja que es va estar més temps, aproximadament dos terços, en l'obra de la ronda de Sant Pau.
Durant aquests quatre dies d'estada intermitent en totes dues obres es va documentar el que s'observava mitjançant notes i fotografies (en total es van realitzar 830), encara que també es va parlar amb diverses de les persones que miraven les obres, sobretot en la de la ronda de Sant Pau. És necessari destacar que en aquesta obra es va conversar fonamentalment amb les persones treballadores (tant amb els obrers de l'empresa Delta Punt Enderrocs com amb els recol·lectors informals de metall), ja que, encara que es va parlar amb diverses persones que miraven l'obra, va resultar molt difícil o impossible en molts dels casos, ja que en aquest context urbà en concret gran part de la gent pensava que se'ls anava a demanar diners i no donaven l'oportunitat d'iniciar la conversa.
Jornada final de devolució i conversa pública | 24-05-2024 | Fotografia: Antonio Bouza Castaño
Finalment, a la sessió final de devolució i conversa pública desenvolupada en La Lleialtat Santsenca el divendres 24 van assistir deu persones i es va desembolicar segons el que es preveu en el programa. Després de la presentació del projecte en el qual s'emmarca i de les conclusions inicials del treball de camp desenvolupat a Barcelona, les jornades van acabar amb una conversa col·lectiva guiada per les reflexions de Manuel Delgado i de diverses de les persones assistents. Una xerrada distesa en la qual es va parlar sobre el paper de les pràctiques populars ordinàries en la configuració de la urbanitat dels llocs i en la qual bona part de la conversa es va centrar en l'acte de mirar a la ciutat, pensant la pràctica de mirar obres a través o en relació a la mirada deseante als productes de l'aparador, a la mirada turística que produeix una oportunitat percibible pel carterista, a la mirada innocent del "jo només estava mirant", a la mirada interpel·lada del "no ens miris, uneix-te", a la mirada curiosa del "què ha passat?", etc.
ÀMBIT D'ESTUDI
Finalment es van seleccionar dues obres molt pròximes (separades a penes 200 metres) i situades just en el límit entre els districtes de Ciutat Vella i L’Eixample o entre els barris del Raval i Sant Antoni:
Una en l'espai públic: la reurbanització de la ronda de Sant Antoni entre els carrers Floridablanca i Comte d’Urgell.
I una altra en una parcel·la propietat de l'Ajuntament de Barcelona des de 2021: la demolició de les edificacions que conformaven l'antic Gimnàs Social Sant Pau situat en la ronda de Sant Pau número 46.
Àmbit d'estudi (I): Situació de les obres | Ergosfera | 07-10-2024
L'obra en la ronda de Sant Antoni portava en marxa quatre mesos i mig (va començar el 8 de gener), tenia una durada prevista de setze mesos i consistia en la creació d'un espai lliure per als vianants de plataforma única entre els carrers Villarroel i Floridablanca (que quedarà unificada amb la plaça del Pes de la Palla) i amb un únic carril bus exclusiu entre els carrers Villarroel i Comte d’Urgell.
El context d'aquesta obra és que aquest tram de la ronda de Sant Antoni ja estava tallat al trànsit des de 2009, primer per la instal·lació de dues carpes per al mercat provisional mentre es realitzaven les obres de reforma del mercat de Sant Antoni i després, després del desmuntatge d'aquestes estructures a la fi de 2018, com a espai lliure provisional de trànsit per als vianants. Així, la durada d'aquesta situació de provisionalitat va generar que una part dels veïns portés temps reclamant la reurbanització definitiva de l'espai.
L'obra en la ronda de Sant Pau portava en marxa un mes (va començar el 22 d'abril), tenia una durada prevista de quatre mesos (aquesta primera fase de demolició) i consistia en l'enderrocament de les edificacions existents en la parcel·la perquè puguin començar les obres de construcció d'un nou edifici amb sis plantes d'ús residencial (amb 36 habitatges de lloguer social) i el nou Gimnàs Social Sant Pau en les seves plantes baixes (una obra la conclusió de la qual s'estima que serà a mitjan 2026).
El context d'aquesta obra és que el Gimnàs Social Sant Pau és una institució popular amb un gran arrelament i impacte en el barri des de 1992, quan un grup de professors d'INEF comencen el projecte, i especialment des de 2012, quan després de la seva fallida els treballadors comencen a gestionar el gimnàs com un espai cooperatiu d'experimentació i inclusió social a través de l'esport amb el qual moltíssimes persones mantenen un vincle directe o indirecte. És a més una història de lluita popular pels béns comuns que va implicar la mobilització ciutadana durant anys per a evitar la seva desaparició, amb campanyes com la de "Habitem el Sant Pau", ja que a causa de la seva fragilitat econòmica va estar amenaçat pels interessos immobiliaris (es pretenia expulsar al gimnàs i vendre el solar per a construir habitatges de luxe) fins que es va aconseguir que l'Ajuntament de Barcelona comprés la parcel·la en 2021. Aquest procés d'adquisició i reconstrucció de la parcel·la és també en una certa manera experimental, ja que està sent desenvolupat amb un format de col·laboració públic-privada nou que implica l'Ajuntament, a l'empresa privada Convocan, a la cooperativa Gimnàs Social Sant Pau i a la Fundació Hàbitat3.
Àmbit d'estudi (II): Situació de les obres i materialitat del seu perímetre | Ergosfera | 07-10-2024
* Encara que no és l'objecte d'aquest projecte, és necessari remarcar que totes dues obres estan en el límit del barri del Raval, l'antigament conegut com a Barri Xinès de Barcelona i des de fa dècades potser la seva peça urbana més observada des de les ciències socials i des de les pràctiques artístiques i culturals per la seva condició diferencial respecte a la idea de ciutat hegemònica en l'actualitat. Un lloc on, entre altres coses i per resumir, es pot observar a molta gent al carrer que, a més de tenir diversos colors de pell, moltes de les vegades semblen no fer res: una imatge percebuda com a amenaçadora per a aquesta idea limitada i limitant de la ciutat en la qual, com deia Manuel Delgado en la conversa final de les jornades, "tot el que no sigui ser transeünt és sospitós". Un barri popular, viu, però allunyat de la idea de vitalitat d'un barri burgès o clasemedianista convencional per qüestions com aquesta, o com que se senten crits de tant en tant, hi ha gent de tota mena fins al punt que la prostitució o treball sexual està integrat en la comunitat amb normalitat, es pot accedir a drogues de maneres més i menys explícites, etc. Un lloc, a més, on s'han donat i es donen molts dels conflictes urbans clàssics (gentrificació, mobbing immobiliari, turistificació, etc.), però també moltes de les formes de resistència en comú (projectes cooperatius, okupació residencial i d'espais d'ús col·lectiu, tot tipus d'organitzacions socials i culturals, etc.).
Un lloc que finalment explicita una de les paradoxes més llegibles en multitud de processos urbans contemporanis: tot o gairebé tot el que converteix al barri en un lloc vibrant, una urbanitat intensíssima on la quotidianitat més ordinària genera un ambient de tensió contínua on qualsevol cosa pot succeir de sobte, prové segurament d'una fatalitat, d'una injustícia inassumible des de qualsevol visió mínimament progressista del món. Però encara així, malgrat la cruesa en la qual es manifesten moltes vegades realitats com la pobresa o la falta de salut, qualsevol anàlisi materialista que intenti descriure El Raval únicament des de les coordenades econòmiques o de la justícia social estarà potser ajudant pel cap alt important en el curt termini, que per descomptat és millorar les condicions de vida dels seus habitants; però en el llarg termini, el que té una importància transcendental és descriure, estudiar i aprendre a fomentar les condicions que fan del barri un lloc màgic i fascinant on des de fa més d'un segle les mirades més curioses continuen trobant una certa exterioritat urbana des de la qual és possible pensar una idea de ciutat desitjable, interessant i contrahegemónica.
CRÈDITSPROJECTEErgosfera (Partidarios da Cidade Sociedade Cooperativa Galega).
FINANÇAMENTAjuntament de Barcelona + Fundació Mies van der Rohe (1.500,00 €)
AGRAÏMENTS
- Al grup de treballadors (Delta Punt Enderrocs) de l'obra de demolició de l'antic Gimnàs Social Sant Pau, per la seva amabilitat i per la gran quantitat d'informació compartida en les converses mantingudes durant el treball de camp del projecte.
- A David Juárez, per la seva ajuda per a trobar el millor lloc possible per a la sessió final de les jornades, per les converses mantingudes sobre el context del projecte (el barri del Raval) i per descobrir-nos llocs tan interessants com el Àgora Juan Andrés Benítez o El Solar de la Puri.
- A Aritz Sáez Aróstegui, Antonio Bouza Castaño, Claudia Delso i Carles Crosas, per les converses mantingudes sobre la ciutat i sobre les obres a Barcelona.
- A totes les persones assistents a les jornades, per la seva participació i comentaris durant el seu desenvolupament.
- A Manuel Delgado, per les interessants reflexions que van guiar la conversa col·lectiva amb la qual van acabar les jornades i per la gran quantitat de referències que va compartir per a continuar pensant en l'acte de mirar obres.
- A La Lleialtat Santsenca, per acollir amablement l'última sessió de les jornades en el seu espai.
- A l'Ajuntament i la Fundació Mies van der Rohe, per obrir una convocatòria pública de projectes per a les Setmanes d'Arquitectura.
LLICÈNCIA
Tota la documentació produïda com a part d'aquest projecte es pot utilitzar i transformar lliurement i per a qualsevol fi sota una llicència Creative Commons Reconeixement - Compartir igual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0).
WEB
Aquesta pàgina web, realitzada per Ergosfera, va ser publicada el 2 de maig del 2024 i la seva última actualització es va realitzar el 7 d'octubre de 2024.
Fotografia: Autoria desconeguda | La Nueva Crónica | 17-01-2019